Un text descarnat i valent que anomena les coses pel seu nom.

Un noi de 16 anys entra a l’habitació d’hospital on el seu pare està en coma, envoltat de màquines que el mantenen amb vida. El noi sap que se n’ha d’acomiadar i que és l’última oportunitat per confessar-li tot allò que no li ha dit mai: la seva veritable identitat, i la por i la vergonya que sempre ha sentit davant d’aquest home que ara s’apaga.

Jo era un noi és un llibre de dol. El narrador s’adreça al seu pare i, alhora, s’explica a ell mateix tot el que va callar durant la infància i l’adolescència. És un viatge d’indagació a través d’escenes de la seva vida que recorre l’arqueologia familiar: l’emigració de l’avi de Galícia al barri de la Zona Franca als anys cinquanta, la fàbrica de la SEAT, un pis malalt d’aluminosi, fins a arribar a comprendre la seva identitat i la seva sexualitat.

Un relat que posa nom, sense embuts, a l’amor, l’odi, la classe, el desig i la por, i que trenca la cadena d’una masculinitat asfixiant i opressiva que uneix l’avi i el pare, el pare i el fill.